Back Boeing B-52 Stratofortress Afrikaans Boeing B-52 Stratofortress AN بي-52 ستراتوفورتريس Arabic بى-52 ARZ Boeing B-52 Stratofortress AST Boeing B-52 Stratofortress Azerbaijani Boeing B-52 Stratofortress Byelorussian Боинг B-52 Bulgarian Boeing B-52 Stratofortress Breton Boeing B-52 BS
 | |
| Tipus | land-based strategic jet bomber (en)  i octomotor de reacció  |
|---|---|
| Fabricant | Boeing |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Primer vol | 15 d'abril de 1952 |
| Dimensions | 12,4 ( ) × 48,03 ( ) m |
| Sostre de vol | 15.000 metres |
| Armament habitual |
|
| En servei | febrer de 1955 - |
| Estat | En servei 70[web 1] En la reserva: 20[web 1] |
| Ús | bombardeig estratègic |
| Operador/s | |
| Altres usuaris |  Estats Units NASA |
| Propulsor | JT3D (en) |
| Configuració d'ala | high wing (en) |
| Producció | 1952 - 1962 |
| Construïts | 744 |
| Cost unitari | B-52B: 14,43 milions de US$[1] B-52H: 9,28 milions de US$ en 1962 (53,4 milions en 1998)[web 2] |
El Boeing B-52 Stratofortress és un bombarder estratègic subsònic de llarg abast, propulsat per motors de reacció, fabricat per l'empresa Boeing i està en servei en la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica (USAF) des de 1955. A partir de l'obtenció del contracte el 5 de juny de 1946, el B-52 va passar per diverses etapes de disseny; des del primer prototip d'ala recta propulsat per sis motors turbohèlice fins al prototip final YB-52, d'ala en fletxa i propulsat per vuit turborreactors. L'avió va realitzar el seu primer vol el 15 d'abril de 1952 amb «Tex» Johnston com a pilot de proves.[web 3]
El B-52 Stratofortress va reemplaçar gradualment el Convair B-36 entre 1955 i 1959. Aquest bombarder va ser molt important durant la Guerra Freda. Va ser la punta de llança del poder nuclear dels Estats Units. I va ser molt utilitzat a la guerra de Vietnam on va llençar tones de bombes sobre ciutats de Vietnam del nord i sobre la jungla. Aquestes operacions de bombardeig massiu tinguèren lloc durant l'Operació Rolling Thunder[2]. Els atacs dels B-52 tingueren el nom secret Arc Light. Avui dia les seves capacitats de bombardeig convencional són més importants per a la consecució dels objectius de la USAF, pels quals el seu gran radi d'acció i capacitat de càrrega de fins a 32 tones d'armament han provat la seva vàlua.[web 4]
La USAF ha tingut els B-52 en servei actiu des de 1955, inicialment amb el Comandament Aeri Estratègic. El 1992, amb la dissolució d'aquest comandament, tots els avions van ser absorbits pel Comandament de Combat Aeri, i el 2009 van passar a formar part del recentment creat Comandament d'Atac Global de la Força Aèria. El seu major rendiment a velocitats subsòniques elevades resultant en un bombarder molt eficient amb una alta disponibilitat (més del 80%) i els seus costos d'operació relativament baixos han mantingut el B-52 en servei malgrat l'arribada d'avions més moderns amb intenció de reemplaçar-lo, com l'experimental North American XB-70 Valkyrie, el supersònic Rockwell B-1 Lancer i el furtiu Northrop Grumman B-2 Spirit. El gener de 2005, el B-52 es va convertir en la segona aeronau, després del bombarder britànic English Electric Canberra, a complir 50 anys en servei continuat amb el seu operador principal. El 2009, ja existien sis avions formant part d'aquesta llista de longevitat; els altres quatre són el Túpolev Tu-95 soviètic,[web 5] i els estatunidencs Lockheed C-130 Hercules,[web 6] Boeing KC-135 Stratotanker,[web 7] i Lockheed U-2.[web 8] Amb l'actualització aplicada entre 2013 i 2015 s'espera que segueixin en servei fins al 2040.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «web» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="web"/> corresponent.
- ↑ Knaack, 1988, p. 241.
- ↑ Buckley, 1999, p. 215.